El partenó

Documentació bàsica

Títol: Partenó

Autor: Ictinos i Cal·lícrates (Fídies: supervisor)

Localització: Acròpolis d'Atenes

Datació: 447-432 aC

Estil: Grec Clàssic

Mètode constructiu: Arquitravat.

Context històric

El Partenó (del Grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple del segle V aC consagrat a la deessa Atena, protectora de la ciutat que dúu el seu nom, Atenes. Al segle VI fou transformat en una església cristiana; durant el segle XV es convertí en una mesquita amb un minaret altíssim. Es va mantenir sencer fins al segle XVII, en què els turcs el van utilitzar com a polvorí durant la guerra amb Venècia i va esclatar. Finalment va ser reconstruït i ara s'enfrenta a l'erosió mediambiental.

És el monument més antic de l'Acròpoli d'Atenes (Grècia) i els seus arquitectes foren Ictinos i Cal·lícrates supervisats per Fídies. És un dels principals temples dòrics que es conserven, el monument més important de la Grècia Clàssica i se'l considera com una de les obres arquitectòniques més belles del món.

Anàlisi formal

Material: Marbre del Pentèlic i fusta.

Planta: La planta rectangular és la d'un temple octàstil (8 columnes a la façana principal) i perípter (està envoltat completament per columnes (17 laterals). Als costats estrets i passada aquesta primera línia de columnes trobem dos pòrtics hexàstils (6 columnes), és per això que és també un temple amfipròstil.(temple menys comú, disposa de columnes en la part anterior i en la posterior del temple).

Alçat: Les columnes d'ordre dòric suporten l'entaulament horitzontal que recorre tot el perímetre del temple. També hi ha murs a la part anterior del temple.

Coberta: L'entaulament està compost per un arquitrau, un fris i una cornisa. Els murs i les columnes també estan construïdes per aguantar e inclinar el sostre per tal d'aconseguir que fos una coberta a dos aigües (frontó).

Decoració: Fídies va esculpir pel Partenó els frontons, mètopes i frisos interiors. Els frontons foren realitzats amb posterioritat a la inauguració del temple. El frontó oriental representa el moment en què Atena ha nascut del cap de Zeus. El tema del frontó occidental és la competició entre Poseidó, deu del mar, i Atenea per la possessió de la colina.

Els tríglifs eren blancs i blaus (Pedra calcària), per tant, hi havia policromia. El fons dels frisos i mètopes era vermell i el del frontó blau brillant i en les figures es pintaven els ulls i els cabells.

Proporció: El partenó va ser concebut a partir d'uns càlculs matemàtics molt complicats per aconseguir la simetría.

Anàlisi estilístic

Autor:

De Cal·lícrates també trobem el temple de Nike Àptera i els Propileus, on no es veuen grans semblances amb el Partenó. D'Ictinos es creu que també va construir el Temple d'Hefest (també d'ordre dòric) a Atenes i el Temple d'Apol·lo a Figàlia, on va utilitzar l'ordre coríntia per les seves columnes. De Fídies trobem moltes altres escultures clàssiques, entre elles una de les set meravelles del món: L'estàtua de Zeus a Olímpia, on trobem moltes similituds amb la que hi ha a Atenes a l'interior del Partenó, entre elles la colossalitat del monument. També podem remarcar que l'Erectèon va ser creat pels deixebles de Fídies, que també esculpeixen les cariàtides com figures colossals i seguint la tècnica de robes molles creada pel seu mestre.

Interpretació

Funció:

La funció primordial dels temples grecs no era el culte, el Partenó no disposava d'altar. Fou erigit com una ofrena monumental als déus i una demostració de la grandesa d'Atenes i de la Lliga de Delos. Va ser Pèricles, governant d'Atenes, qui després de la guerra amb els perses va decidir la reconstrucció dels temples i edificis públics de la ciutat ja que aquestos havien estat destruïts pels perses. El Partenó es una ofrena a Atenea, deessa de la guerra i la saviesa i protectora de la ciutat, com a símbol de la victòria de Grècia sobre la barbàrie Persa.

Significat:

La façana principal del temple mira cap a orient, el punt per on surt el sol, com és habitual a totes les construccions religioses de l'antiguitat. Aquesta orientació feia que l'edifici donés l'esquena a l'entrada principal de l'Acròpolis. L'edifici posseïa durant la seva esplendor una blancor enlluernadora, que era realçada per la viva policromia a les parts altes. Allò que fa especial el Partenó avui dia són els efectes òptics, un gran esforç tècnic dels seus autors. Així, línies que són aparentment horitzontals o verticals es corben o s'inclinen per corregir les distorsions òptiques que causa la perspectiva en el conjunt.

Valoració i Conclusions

Aquesta obra és una de les més belles del món hi ha viscut una llarga història. Per la seva perfecció formal i visual, és l'edifici més important de l'art grec i més característic per la bona utilització dels elements i la bona distribució de la seva planta.